Deixar-se la pell per Shein 

Willie Gómez està entusiasmat! Al cantant pop caribeny li encanta que “... Shein estigui muntant un espectacle com aquest. Que realment dona visibilitat a totes les ètnies, totes les formes i talles, ja veus, és tot tan inclusiu”. Tallem! Ara estem entre bastidors. “Estic a punt”, diu Willie amb la mascareta posada. “Som-hi.” 

Un altre tall. Willie baixa d’un Cadillac i es prepara per interpretar una animada i dramàtica cançó llatina. L’acompanya un grup de ballarins amb vestuari extravagant que s’alternen ràpidament, curosament seleccionats atenent a la diversitat: alts i baixos, grassos i prims, amb tot un ventall d’orígens i colors de pell. 

Després de Willie Gómez, és el torn de Blu De Tiger. La cantant i baixista de Nova York declara: “No conec ningú altre que canti i toqui el baix alhora” (evidentment no sap qui és Sting!) i considera que Shein està “revolucionant totalment el món de les passarel·les de la moda”. La pista de ball està dibuixada per llums de neó de coloraines. A banda d’això, tot és de color negre, llevat de l’enorme logotip blanc de Shein al terra. No hi ha públic. Aquest escenari podria ser a qualsevol lloc o, per la mateixa regla de tres, enlloc. 

A finals del 2020, des de l’entitat Public Eye ens vam plantejar la tasca de respondre justament aquesta pregunta. Ens vam posar en contacte amb una organització que defensa els drets laborals al sud de la Xina (no se’n pot revelar el nom per motius de seguretat). A l’abril, dues investigadores van començar a buscar els proveïdors de Shein a Guangzhou, una metròpoli situada al delta del riu Pearl, a uns 100 km al nord de Hong Kong. 

Durant les setmanes següents, van aconseguir localitzar un total de 17 empreses que subministren Shein. Set d’elles es troben a Nancun, un barri del districte de Panyu. Al juliol, una investigadora va poder entrevistar tres treballadores i set treballadors de la zona. Es guanyen la vida a sis empreses diferents: manegen màquines de cosir i encoixinar, treballen als departaments de control de qualitat i embalatge, o planxen i tallen teles. Tots són de províncies i tenen anys o dècades d’experiència en el sector. La majoria fa menys d’un any que treballa per als seus ocupadors actuals. 

Vam rebre els resultats de la investigació i els relats dels entrevistats per escrit, en forma d’informes detallats i il·lustrats amb fotos fetes amb mòbils. S’hi veuen passadissos de fàbriques coberts de bosses, persones treballant a taules dempeus, piles de samarretes embalades en bosses de plàstic “Shein” i estacions de treball il·luminades amb llums de neó. 

El que podem dir d’ella és que fa aproximadament 20 anys que actua com a investigadora, activista i formadora d’empleats del sector. Té un coneixement profund del sector tèxtil de la regió, tot i que mai no havia sentit a parlar d’una marca anomenada Shein fins que vam començar a preguntar-li per ella. 

Mancances de seguretat al  “Shein Village” 

La seguim fins a Nancun Village, el lloc on es va edificar el poble original de Nancun. Hi ha unes quantes desenes de tallers situats en pocs carrers, la majoria en antics edificis residencials. El propietari d’una fàbrica va dir a la investigadora que el poble produeix roba gairebé “exclusivament” per a Shein. Diu que això la va sorprendre, perquè els tallers de producció tan petits i informals normalment subministren marques locals. En general, les grans marques internacionals prefereixen empreses més grans i més ben regulades. 

Dins els tallers, tot és tan estret com pels petits carrers tortuosos d’aquest barri, que es troba en plena expansió. Bosses de roba i rotllos de tela bloquegen els passadissos i les escales. Això no només passa en els nombrosos tallers petits, sinó també en algunes de les diverses empreses més grans situades al “Shein Village”; per exemple, a l’empresa que, segons els empleats, té set tallers en els quals treballen més de 200 persones. En un cartell enganxat a la paret, s’indica que l’empresa és un “proveïdor principal de Zoetop”, l’empresa matriu de Shein, i produeix 1,2 milions de peces de roba al dia. 

En la discussió dels resultats, la investigadora explica que no va veure ni una sola sortida d’emergència i que les entrades i les escales no permeten que els treballadors i treballadores surtin del local ràpidament. A més, les finestres del pis superior tenen reixes. “No vull ni pensar què passaria si es declarés un incendi”, conclou. 

Al setembre, Shein va publicar per primera vegada un codi de conducta dels proveïdors al seu lloc web. Especifica, entre altres coses, que “els socis proveïdors han de proporcionar un entorn de treball segur, higiènic i saludable”. És evident que encara queda molta feina per fer en aquest sentit. 

Jornades dobles  

En una de les set empreses, la investigadora va poder mantenir una llarga entrevista amb una treballadora i dos treballadors. El primer aspecte que sobresurt quan es llegeixen els protocols d’entrevista és quantes hores treballen els tres empleats. Tots parlen d’horaris de feina semblants: de les 8 a les 12 h del matí; després, de 13.30 a 17.45 h; i després, al vespre, de les 19 a les 22.00 o 22.30 h. Després de sopar, treballen cada dia de la setmana excepte un, amb un dia de descans al mes. 

Això no només infringeix el codi de conducta dels proveïdors de Shein pel que fa al requisit que els proveïdors “organitzin les hores de feina de manera assenyada”, sinó que també és il·legal en molts aspectes. Segons la legislació laboral xinesa, una setmana laboral pot tenir un màxim de 40 hores, les hores extraordinàries no poden superar les 36 hores mensuals i els treballadors i treballadores han de tenir almenys un dia de descans per setmana. 

La investigadora ens diu que aquestes jornades de feina no són inusuals a la indústria tèxtil, i que molts treballadors i treballadores volen fer totes aquestes hores. Perquè tots són “persones treballadores migrants”, és a dir, dones i homes de les províncies, on els salaris són molt més baixos. Molts són a la ciutat només per un temps limitat, sense les seves famílies i sense cap altra responsabilitat més que la de guanyar el màxim de diners possible. “Potser trobareu una persona nascuda a la ciutat a les oficines d’una empresa”, assenyala la investigadora, “però als departaments de producció només hi ha treballadors i treballadores migrants”. 

Si estan disposats a fer doble jornada de manera sistemàtica, poden arribar a guanyar un sou relativament decent. Els tres entrevistats afirmen a l’enquesta que cobren per peça de roba: com més complicada és la peça, més cobren. Un dels entrevistats afirma que, en general, el salari per peça és considerablement més baix aquí que en altres fàbriques on havia treballat abans. D’altra banda, les exigències de qualitat tampoc són gaire estrictes. 

Un altre aspecte que crida l’atenció és que els tres empleats van denunciar que no havien signat cap contracte de treball. “Les fàbriques com aquestes no han de fer contractes”, o això creuen els treballadors i treballadores. 

La investigadora va manifestar que no és inhabitual que els tallers petits i informals no facin contractes. En canvi, sí que sorprèn que les empreses amb més de 100 empleats tampoc no en donin. La legislació laboral xinesa els obliga a fer-ho i a facilitar-ne una còpia als empleats. La investigadora va assenyalar que les empreses d’aquesta mida generalment no corren el risc de veure’s obligades a pagar indemnitzacions importants si són demandades per no haver subscrit contractes. 

Altament automatitzat i hiperflexible 

Hi ha nombroses publicacions de Shein a la plataforma xinesa WeChat, on l’empresa publica les necessitats de producció a les quals els fabricants poden licitar. Quan se’ls adjudica un contracte, els fabricants han d’adquirir ells mateixos el teixit per al disseny que vol la marca, un cop més als proveïdors que els indica Shein. Això permet a Shein controlar tota la cadena de subministrament sense haver d’assumir cap responsabilitat per les condicions de treball. 

No sabem si Shein duu a terme alguna mena d’inspeccions en aquestes empreses fabricants. En un comunicat al seu lloc web dels EUA, la companyia assegura que inverteix “esforços i recursos substancials” en el seu sistema d’auditoria. També afirma que ha fet auditories en el passat, amb previ avís, i que ara en durà a terme d’altres d’internes, amb i sense avís previ, dels socis de fabricació i dels venedors dels productes acabats. Tot i això, cap dels deu empleats amb qui va parlar la nostra investigadora no tenia constància que s’hagués fet mai cap auditoria. 

A les fàbriques més grans hi ha cartells a les parets que recorden als empleats que han de fitxar en entrar i sortir de la feina. Ens assabentem que la direcció de la fàbrica comparteix les dades amb Shein i que després aquesta emet els contractes amb les fàbriques tenint en compte la seva capacitat de personal. Aquest sistema de proveïdors altament flexible, operat per ordinador, sembla que permet organitzar de manera eficient els centenars de petites empreses productores.

Si un producte es ven bé, Shein n’encarrega lots addicionals, normalment al proveïdor que va fabricar la comanda inicial. 

Això agrada als empleats, que així poden fabricar una peça de roba que ja coneixen i, per tant, poden completar la tasca més ràpidament, la qual cosa els permet guanyar més diners. Una de les coses més cansades de treballar per a Shein és que els empleats s’han d’acostumar constantment a nous patrons, cosa que complica la feina d’una patronista entrevistada a una de les fàbriques. 

Altes expectatives 

Les petites quantitats i la necessitat de produir articles molt ràpidament dificulten la divisió del treball. Els i les cosidores de les fàbriques han de ser capaços de realitzar moltes tasques diferents amb patrons que canvien constantment. Això també explica que en aquestes fàbriques es trobin majoritàriament dones i homes que tenen anys o dècades d’experiència en el sector. Els treballadors i treballadores sense experiència simplement no podrien seguir el ritme de feina. 

D’altra banda, les persones expertes sobre el terreny diuen que els treballadors i treballadores que són capaços de fabricar ràpidament peces de vestir relativament fàcils és poc probable que trobin molts altres llocs de feina a la precària indústria tèxtil xinesa, on podrien cobrar més. La investigadora explica que la majoria dels treballadors i treballadores amb qui va parlar estaven més o menys satisfets amb la seva feina, “però no crec que pensin gaire en tot plegat”. 

Segons informen els mitjans xinesos, al municipi de Panyu, Shein no només depèn d’una xarxa de 300-400 “proveïdors principals”, sinó també d’aproximadament 1.000 subcontractistes als quals es deriven les comandes. Els carros de transport de tèxtils aparcats a l’exterior d’algunes fàbriques són una clara mostra de la vitalitat del negoci de la subcontractació. Moltes de les petites empreses a Nancun Village només donen els tocs finals: tallar els últims fils, planxar, embalar i carregar. No obstant això, a la plataforma WeChat no hi ha licitacions per al muntatge final. Així doncs, queda força clar que aquestes empreses treballen com a subcontractistes per als proveïdors de Shein, i que en cas d’accidents o d’impagaments de salaris, Shein no se’n sentiria gens ni mica responsable. 

Ni contracte ni assegurança 

L’edifici Hongui Properties, un immoble ple de tallers tèxtils, es troba a mitja hora caminant a l’oest de Shein Village. Aquí tot està una mica més regulat: els passadissos són més amples i les sortides d’emergència estan senyalitzades. Les fàbriques tenen fins a 200 empleats. La investigadora va poder  entrevistar una dona i un home de dues empreses diferents, i els seus testimonis són similars als de Nancun Village. 

No tenen contracte de treball. Tot i que les cotitzacions, tant dels empresaris com dels empleats, són un requisit legal, ningú de la plantilla té dret a les prestacions de la Seguretat Social. 

Els empleats entrevistats estan molt més preocupats per les reduccions recents i constants de les tarifes per peça fabricada i pel fet que, al mateix temps, cada cop més s’hi fabriquen només peces complicades. Diuen que els encàrrecs senzills s’envien cada cop més a altres províncies, com ara Jiangxi, Guangxi o Hunan, on els salaris són més baixos. De fet, al costat de l’edifici hi ha una furgoneta amb els noms de diversos municipis de la província de Jiangxi escrits en un costat. És una mena de “taxi” per a peces de tela pretallades que s’han de produir a l’interior del país, no sabem en quines condicions ni amb quins salaris. 

Seguim un cop més la nostra investigadora, a uns quants quilòmetres cap a l’oest, on també hi ha moltes més fàbriques tèxtils. Aquestes fàbriques són generalment una mica més grans i tenen fins a 300 empleats. Normalment compten amb sistemes de ventilació que funcionen raonablement i espais de treball una mica més grans. Als voltants també hi ha menjadors i allotjaments per als empleats. Els cinc treballadors i treballadores d’empreses més grans amb qui parla la investigadora descriuen unes condicions laborals semblants a les ja assenyalades: 11 hores diàries, sense contracte de treball ni cotitzacions a la Seguretat Social. 

En una d’aquestes empreses ens trobem amb una cosa que no hem vist enlloc més: uns ingressos mínims garantits. Un cartell de contractació a l’entrada de la fàbrica indica els ingressos mínims per a tasques específiques: tallar fils: 4.000 iuans (585 EUR); embalatge: 5.000 iuans (731 EUR); planxa: 7.000 iuans (1.023 EUR). La diferència salarial per planxar s’explica pel fet que els treballadors i treballadores planxen la roba amb calor constant, a causa del vapor, i rares vegades poden seure. 

Al vestíbul de la fàbrica, la investigadora hi veu una foto d’un vestit de noia. És un article senzill: un estampat de flors blaves sobre polièster blanc. La investigadora calcula que, per un vestit com aquest, la cosidora rebrà segurament un pagament màxim de 3 iuans (44 cèntims d’euro) per peça. Es pot trobar al lloc web de Shein. Costa 11,2 EUR i ja ha rebut més de 200 valoracions. No és d’estranyar, perquè tota persona que publica un comentari sobre la roba comprada a l’aplicació de Shein, rep punts que es poden bescanviar quan hi fa més compres. Gairebé tots els comentaris estan escrits en àrab, amb uns quants en anglès: “M’encantaaaaa”, “Al meu nadó li agrada molt”. 

El 7 de setembre encarrego aquest vestit. Gràcies al codi promocional “CH Special” (sempre hi ha un codi o altre disponible), el preu de compra es redueix en 1,10 EUR i queda per 10,1 EUR. El cost de l’enviament és de 6,5 EUR! Òbviament, el sistema no té en compte les compres d’una sola peça. L’endemà mateix m’informen que el vestit que he encarregat s’ha empaquetat en un “magatzem internacional” i que el paquet ha estat desinfectat, esterilitzat i enviat. Ni al resum de la meva comanda ni al lloc web de Shein no hi ha cap indicació d’on es troba aquest “magatzem internacional”. 

Moltes hores al magatzem 

Els investigadors i les investigadores de l’entitat amb qui estem en contacte també estudien aquesta qüestió. Descobreixen que l’enorme magatzem de Shein es diu Ambo, és propietat de l’empresa de logística estatunidenca Prologis i es troba a la localitat de Foshan, aproximadament a una hora en cotxe de les fàbriques de Guangzhou. Dona feina a uns 10.000 empleats i funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. 

Les 12 entrevistes que  duen a terme amb empleats de l’empresa de logística dibuixen el quadre següent. Les jornades laborals també són molt llargues aquí: unes 12 hores al dia en èpoques normals i fins a 14 en èpoques punta. Els empleats treballen almenys 22 dies al mes; la majoria treballa de 24 a 28 dies al mes. Això es deu principalment al fet que el preu unitari que reben es dobla a partir del 23è dia. Això també s’aplica al magatzem: qualsevol persona disposada a fer doble jornada pot obtenir uns ingressos llaminers: 7.000 iuans (aproximadament 1.000 EUR) en èpoques normals i fins a un 50 per cent més en èpoques punta. La cosa, però, és que aquestes dobles jornades infringeixen la legislació laboral xinesa. 

Un portaveu de Prologis va respondre a la nostra petició de comentaris afirmant el següent: “Els nostres clients són responsables de l’operació del seu negoci dins els locals que lloguen als nostres immobles. Pel que fa a la qüestió plantejada que us semblava preocupant, no tenim coneixement de cap incompliment”. 

Per a l’últim tram del nostre viatge, tornem cap a l’est –uns 9.000 quilòmetres– des de la petita ciutat de Thun fins a la megalòpoli de Guangzhou, i intentem extreure algunes conclusions. Qualsevol que s’hagués esperat trobar uns salaris molt baixos en vista dels preus de la roba de Shein, d’entrada es quedaria ben sorprès: es poden guanyar força diners fabricant roba per a Shein. Els ingressos són considerablement superiors al salari digne mensual de 5.410 iuans (791 EUR), segons els càlculs de l’Asia Floor Wage Alliance, una coalició de sindicats i entitats de la societat civil del Sud global. 

Tanmateix, la comparació tergiversa la realitat, perquè els deu treballadors i treballadores amb qui hem parlat fan dues jornades en una. 

Shein aprofita sistemàticament el fet que aquests empleats estan disposats a renunciar fins i tot a un mínim de seguretat, al temps lliure i a la qualitat de vida, perquè pensen que realment no tenen altra alternativa. 

Cap de les persones entrevistades no va poder mostrar un contracte de treball. Segons la nostra informació, no s’està pagant cap cotització a la Seguretat Social per cap d’ells, i moltes empreses incompleixen fins i tot les normes de seguretat més bàsiques. 

En el seu Codi de Conducta de Proveïdors, Shein exigeix als seus subcontractistes que “operin en ple compliment de les lleis, normes, ordres governamentals i requisits normatius locals”. 

Quan vam qüestionar Shein amb els nostres resultats, vam rebre de seguida una resposta automàtica: “L’equip de sostenibilitat de Shein ha rebut els vostres suggeriments i comentaris, i farem un seguiment de les qüestions exposades tan aviat com ens sigui possible. Gràcies.” En resposta a un recordatori que enviem uns dies després, tornem a rebre el mateix missatge generat per ordinador. No sabem si alguna persona ha arribat a llegir mai el nostre correu. 

Després que els editors dels principals mitjans de comunicació presentessin els resultats de la nostra investigació a Shein, una persona es va posar en contacte amb nosaltres el dia abans de la publicació: el vicepresident d’Afers Públics als EUA de “Shein Technology”. Li vam enviar les nostres preguntes i vam rebre un missatge breu unes hores més tard: “SHEIN no té cap comentari en aquest moment, a l’espera de rebre una còpia de l’informe i de tenir l’oportunitat d’examinar-lo. Ens prenem seriosament tots els temes relacionats amb la cadena de subministrament i esperem rebre una resposta”. 

I què és el que porta retolat una dessuadora amb caputxa que es ven, en sis colors diferents, per 9 EUR al lloc web de Shein? Doncs diu: “Saps què: tant se me’n fot”.